dimecres, 25 d’abril del 2012

LA MALÀRIA


El 25 abril és el Dia Internacional contra la Malària.
Es tracta d’una malaltia produïda per un paràsit anomenat Plasmodium (Fig.1) i que s’encomana per la picadura de la femella del mosquit Anopheles (que n’és el vector-Fig.2).
En l’organisme humà, els paràsits es multipliquen al fetge i després infecten els glòbuls vermells.
Coneguda també com a PALUDISME.
No totes les espècies de paràsit provoquen la malaltia. Destaquen: P. falciparum (provoca al voltant del 80 % dels casos i aprox. el 90% de les morts) i P. vivax.
L'únic cas de contagi directe entre humans és el d'una dona embarassada que transmet la infecció via placenta al fetus.

 Fig.1

 Fig.2
Epidemiologia
El 2010 prop de 3 mil milions de persones, aproximadament el 50% de la població mundial estava exposada a la malària. D’aquests, 216 milions estan en risc, i 655.000 moren a causa d’aquesta malaltia; sent les persones que viuen en els països més pobres, les més afectades, i la majoria de casos succeeixen en nens menors de 5 anys i en dones.
Tot i que la infecció de VIH via la malària ha incrementat la mortalitat, continua sent un problema menor que la combinació del VIH i la tuberculosi.
Els símptomes són molt variats, però destaquen la febre entre els 8 i 30 dies posteriors a la infecció, cefalees i vòmits, que generalment apareixen entre 10 i 15 dies posteriors a la picada. També es pot observar diarrea, decaïment i tos.
En regions on la malària és altament endèmica, les persones són tan sovint infectades que desenvolupen una "immunitat adquirida", és a dir, que són portadors més o menys asimptomàtics del paràsit.

Mecanisme de transmissió i cicle biològic de Plasmodium
La femella d'Anopheles infectada és portadora dels Plasmodium a les seves glàndules salivals. Si aquesta femella pica a una persona els esporozous entren dins la persona a través de la saliva del mosquit, migrant cap al fetge, on es multipliquen ràpidament dins de les cèl·lules hepàtiques. Mitjançant un altre tipus de reproducció (divisió asexual múltiple) entren al torrent sanguini infectant els glòbuls vermells, i segueixen multiplicant-se i donant a lloc a la ruptura de eritròcit (Figs.3).
Problema! Una femella d'Anopheles no infectada, si pica a un malalt  adquireix les cèl·lules sexuals (gametòcits), i s'inicia el cicle sexual de Plasmodium als seus intestins, on donarà lloc als esporozous llestos per infectar novament, a l’arribar a les glàndules salivals del mosquit.
A part, en alguns països llatinoamericans es troben altres vectors com Lutzomyia (mosquits nocturns tropicals i subtropicals).

 Figs.3


Prevenció
  1. MEDICAMENTS PROFILÀCTICS
Els medicaments antipalúdics no garanteixen una protecció absoluta contra la infecció.
Destaca la quinina tot i que es va deixar d'usar per la utilització de la cloroquina, quinacrina, i primaquina.
També combinacions de medicaments basats en l’artemisinina (prové de la planta Artemisa annua; usada des de l’antiguitat a la Xina per la febre i la malària).
Curiositat: en temps colonials, els hindús barrejaven la quinina amb l’aigua tònica com a anti-malària. De manera que els colons britànics a l’Índia els hi donaven al seu exèrcit, però aquests per compensar el gust amargant la barrejaven amb ginebra (dolça), popularitzant el conegut gin-tònic.
Actualment la quinina és l'ingredient que dóna el gust amargant a la tònica (màx. 83 ppm).

  1. ERADICACIÓ DELS MOSQUITS
Els esforços per eradicar la malària mitjançant l'eliminació dels mosquits han tingut èxit en algunes àrees. En el passat, la malària fou comuna als Estats Units i el sud d'Europa, però programes de control, juntament amb el monitoratge i el tractament d'humans infectats, l'eliminaren d'aquestes regions.
-          el drenatge dels camps de cria en zones humides i un millor sanejament
-          l'ús del pesticida DDTà molt eficaç, però prohibit pels efectes a la salut humana i la fauna
-          l’ús de l’insecticida Piretrina
-          antigament, i encara en algunes zones de l’Àfricaà l'eliminació o l'enverinament dels camps de cria dels mosquits o els hàbitats aquàtics de les seves fases larvàries, per exemple, omplint o aplicant oli als indrets amb aigües estancades. 

  1. PREVENCIÓ DE LES PICADES DEL MOSQUIT
Ús de mosquiters impregnats d’insecticides, i la fumigació dels espais tancats amb insecticides d’acció residual.

  1. ALTRES MÈTODES
-          Educació en el reconeixement dels símptomes de la malària ha reduït el nombre de casos fins el 20%.
-          L'educació en la neteja també pot ajudar.
-          La tècnica dels insectes estèrils s'està perfilant com un possible mètode de control dels mosquits.
-          El progrés cap a insectes transgènics, o genèticament modificats, suggereixen que les poblacions de mosquits silvestres podrien fer resistents a la malària.
-          Nous estudis: el 22 de desembre de 2007, es va publicar a PLoS Patògens un estudi que va trobar que els cogombres de mar bloquegen la transmissió del paràsit de la malària, ja que produeixen una proteïna, anomenada lecitina (que retarda el creixement dels paràsits).

  1. VACUNA
Actualment no existeix cap vacuna que previngui la malària, però es tracta d'un camp actiu d'investigació.
El primer a descobrir una vacuna sintètica contra la malària va ser el doctor Manuel Elkin Patarroyo, d'origen colombià, l’any 1986.
La vacuna es va provar en més de 41.000 voluntaris a Amèrica Llatina, a principis de 1994, sense provocar greus efectes secundaris. Finalment, després de ser avaluada a Gàmbia, Tanzània i Tailàndia per la OMS (1999), la vacuna no va demostrar tenir l'efectivitat esperada, i es va aturar el procés de fabricació i vacunació amb la SPF66.
La SPF66 es va convertir en la vacuna més efectiva contra la malària fins avui desenvolupada.
Tot i això, la revista The Lancet publicà el 16 d'octubre del 2004 els resultats inicials del major assaig clínic d'una vacuna contra la malària en Àfrica, de l'autor principal Pedro Alonso, professor del Departament de Salut Pública de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Actualment, existeix una gran varietat de vacunes sobre la taula. I és d'esperar que la seqüenciació del genoma de P. falciparum proporcionarà objectius per a nous medicaments o vacunes.


L’APUNT

Un equip d’investigadores de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya i de la Universitat Complutense de Madrid ha descobert a la cova El Soplao (Cantàbria) un nou mineral: la ZACCAGNAITA-3R, únic en el món (Fig.4).
Té morfologia octaèdrica, una zona de fluorescència, i és rica en alumini.
La zaccagnaita és d’un grup de minerals relativament rars amb un gran interès en processos industrials, tractament d’aigües i en farmàcia. Els principals usos farmacèutics són antiàcid i antisèptic. També en la deficiència de ferro, en la preparació de pomades i cataplasmes per a pells danyades.
El descobriment ha estat publicat a l’edició de l’abril de la revista American Mineralogist.
 Fig.4

dimarts, 24 d’abril del 2012

ELS EFECTES DE LA LLUNA


EFECTES DE LA LLUNA
La lluna plena s'ha relacionat amb la delinqüència, el suïcidi, la malaltia mental, desastres, els accidents, taxes de natalitat, la fecunditat, i els homes llop, entre d’altres coses. Algunes persones fins i tot compren i venen accions d'acord a les fases de la lluna. Nombrosos estudis han tractat de trobar efectes lunars. Fins ara, els estudis no han aconseguit establir moltes coses d'interès. Efectes lunars que s'han trobat tenen poc o res a veure amb el comportament humà. Per descomptat, s'han realitzat estudis individuals aquí i allà que s'han trobat correlacions entre les diverses fases de la lluna i aquest o aquell fenomen, però res significatiu s'ha repetit prou com per justificar al · legant una relació causal probable.

1.                  MAREES
La Lluna gira al voltant de la Terra i provoca una atracció sobre el continent i els oceans, així com la Terra sobre la Lluna perquè aquesta no se surti de la seva òrbita. D’aquesta manera es provoca l’efecte de les marees elevant varis metres el nivell de l’aigua en alguns llocs. Seria semblant a l’efecte d’una aspiradora quan passa sobre un tapet i crea una inflor/bulto.
Curiositat: quan Newton va formular la llei de la gravetat (1687) també es va acceptar la influència de la lluna en les marees.
Cada dia es produeixen 2 marees altes i 2 de baixes, que tenen lloc cada 12h i 25 min. en qualsevol punt del planeta. Cada 18,5 anys es produeixen marees excepcionals, degut a l’alineació del Sol, la Terra i la Lluna.
Moltes persones pensen que com que la lluna afecta les marees de l'oceà, ha de ser tan poderosa que afecta el cos humà també. Però la força lunar és en realitat una força de marea molt feble. L'astrònom George O. Abell sosté que un mosquit podria exercir una atracció gravitatòria més gran en el braç, que la Lluna ho fa en la Terra (Abell 1979).
El fet que el cos humà és sobretot aigua contribueix en gran mesura a la noció que la lluna ha de tenir un poderós efecte sobre el cos humà i per tant un efecte en el comportament, però la lluna només afecta els cossos d'aigua sense límits, i la del cos humà és limitada.

2.                  TERRATRÈMOLS
L’any 1983, Kilston i Knopoff van observar una major freqüènica de terratrèmols durant la lluna nova i plena.Així com que els períodes de sequera es relacionaven amb el cicle lunar de cada 18.6 anys.
Per altra banda, Lieber va predir incorrectament un catastròfic terratrèmol que haruria d’haver colpejat Califòrnia a causa de l'alineació de coincidència de la lluna i els planetes de 1982.

3.                  AGRICULTURA
-              Fluxe de sàvia: com hem comentat anteriorment la lluna afecta al moviment de fluïds, i s’ha observat que també en els d’algunes plantes; bàsicament  en les de tall elevat, amb escassos canals per a la circulació de la sàvia i escassa comunicació entre ells. Més fluxe en lluna plena.
-              La fusta: tallada en lluna plena són més susceptibles a l’afecció de fongs, floridures, i per tant, atacs d’insectes. Degut a què els porus estan més oberts i les substàncies naturals que tenen com a biocides varien la seva composició química.Tot i això, en espècies com Trychilia sp, Ficus sp, etc. no s’ha comprovat.
-              Activitats agrícoles: sembla mentida que a ple segle XXI amb espectaculars avenços en ciència i tecnologia es pugui parlar de la influència de la lluna en l’agricultura, i més encara tenint en compte que la majoria d’agricultors creuen efectivament que la lluna té influència. Ja que l’experiència els hi ha demostrat que funciona. Exemples:
a.      Lluna nova
Millor moment per llaurar, abonar, cavar, etc. la terra. Transplantar, podar, tallar llenya, etc. Cultivar les plantes de les quals aprofitarem l’arrel com les pastanagues, els alls i les cebes. Podar la gespa perquè sigui més forta d’arrel.
b.     Lluna creixent
Sembrar, les plantes tenen més resistència a les plagues, les plàntules desenvolupen millor les fulles i les flors, creixement important de xampinyons.
c.      Lluna plena
Recollir els fruits al matí, sembrar, tallar la gespa per desenvolupar el fullatge, no podar els arbres.
d.     Lluna minvant
Realitzar empelts, sembrar els últims dies perquè hi hagi bona fructificació, sembra de cereals perquè el gra sigui gran, transplantar.

4.                  ANIMALS
-              Insectes: el cicle de lluna afecta en la reproducció de moltes espècies d’insectes, ja que la presència o no de llum nocturna les afavorirà. Per exemple, la broca del cafè es reprodueix en lluna nova, i el cuc de les crucíferes (futures papallones) amb la lluna plena.
-              Altres:
Tipus de torosà més i millor ejaculació en lluna minvant (2007,Cuba)

5.                  DONA: MENSTRUACIÓ, FERTILITAT I PART
Un antic fragment babilònic diu: "La dona és fèrtil d'acord a la lluna." Aquestes nocions s'han convertit en idees errònies generalitzades sobre la fertilitat i la taxa de natalitat. La creença que hi ha més naixements durant la lluna plena avui persisteix. Els estudis científics, però, no han trobat cap correlació significativa entre la lluna plena i el nombre de naixements (Kelly i Martens, 1994; Martens et al.1988). El 1991, Benski i Gerin informar que havien analitzat els aniversaris de 4.256 nadons nascuts en una clínica a França i "els va trobar distribuïts per tot el sinòdic (fase) cicle lunar" (Kelly, et al 1996:. 19). El 1994, l'italià Periti investigadors i Biagiotti informar sobre el seu estudi de 7.842 parts espontanis durant un període de 5 anys en una clínica de Florència. Ells van trobar "cap relació entre la fase lunar i el nombre de parts espontanis".
Tot i que no hi ha evidència d'una correlació significativa entre les fases de la lluna, alguns creuen que la llum de la lluna afecta la fertilitat en les dones. Però sembla poc viable i estrany que la selecció natural afavoreixi un mètode de reproducció per a una espècie com la nostra, que depengui de les condicions meteorològiques.
Altres creuen que la dona té un cicle menstrual amb mitjana de 28 dies, i de semblant durada al mes lunar que és una constant de 29,53 dies, però que la civilització i la il·luminació interior elèctrica (o fins i tot el descobriment del foc pels éssers humans primitius) han alterat el seu cicle rítmic. Aquesta teoria pot semblar plausible fins que s’observa que hi ha bastants mamífers al planeta que no han estat afectats per la llum del foc o la llum artificial de la civilització i els cicles no estan en harmonia amb la lluna. Tot i això, hi ha un gran nombre de mamífers al nostre planeta, que el zel i els cicles menstruals s'harmonitzen amb els cicles lunars; com seria el cas del lèmur.
En el cas de les dones embarassades en els períodes de lluna plena s’observen unes falses contraccions anomenades de Braxton-Hicks. Es creu que és degut a la pressió sobre el líquid amniòtic. I en alguns casos es dóna el part.

6.                  ESTATS D’ÀNIMS
Moltes persones afirmen observar canvis en la seva conducta segons l’estat llunar. Es diu que en període de lluna nova a lluna plena augmenta la vitalitat, així com a l’inrevés disminueix.
Per altra banda, Ivan Kelly, James i Rotton Roger Culver (1996) van examinar més de 100 estudis sobre els efectes lunars i va concloure que els estudis no han demostrat una correlació fiable i significativa entre la lluna plena, o qualsevol altre fase de la lluna, i cada un dels següents: taxa d'homicidis, accidents de trànsit, violència domèstica, suïcidi, assassinats, segrestos, violència a les presons, ferides de bala, apunyalaments, somnambulisme, alcoholisme, vampirisme, licantropia, epilèpsia, ingressos a urgències, etc.
Probablement el mite més àmpliament cregut sobre la lluna plena és que s'associa amb la bogeria. No obstant això, en examinar més de 100 estudis, Kelly et al. trobar que "les fases de la lluna representen no més de 3/100 de 1 per cent de la variabilitat en les activitats en general anomenats bogeria" (1996: 18). D'acord amb James Rotton, "un petit percentatge està molt a prop de zero per ser d'algun interès teòric, pràctic o estadística o la significació" (Rotton 1997).

Finalment, la noció que hi ha una influència lunar sobre el suïcidi també és infundada. Martin et al. (1992) va revisar nombrosos estudis realitzats al llarg de gairebé tres dècades i no va trobar cap associació significativa entre les fases de la lluna i les morts per suïcidi, intents de suïcidi o amenaces de suïcidi. El 1997, Gutiérrez-García i Tusell van estudiar 897 morts per suïcidi a Madrid i "no va trobar una relació significativa entre el cicle sinòdic i la taxa de suïcidi" (p. 248). Aquests estudis, igual que altres que no han pogut trobar res interessant succeeix durant la lluna plena, han passat gairebé desapercebuda per a la premsa.

L’APUNT
El grafè apunta a ser el material del futur. És un material transparent, flexible, extraodinariament resistent, impermeable, abundant, econòmic i condueix l’electricitat millor que qualsevol altre metall conegut.
Va ser sintetitzat per primera vegada el 2004, però no va saltar a la fama fins el 2010 quan els seus descobridors, els investigadors d'origen rus Andre Geim (Sotxi, 1958) i Konstantin Novoselov (Nizhny Tagil, 1974) van rebre el Premi Nobel de Física.
Els prototips de bateries fabricades amb elèctrodes de grafè són deu vegades més duradores i es carreguen en molt menys temps
Aquest versàtil material permetrà fabricar des de dispositius electrònics amb pantalles flexibles i transparents i bateries ultraràpides a potents panells solars, sense oblidar aplicacions en aeronàutica, medicina i altres sectors que s'investiguen en l'actualitat. A més, suposa una base excel·lent per crear nous materials a mida, en funció de les necessitats específiques.
El preu varia segons les mides i les propietats. En els últims anys ha caigut ja a la meitat. Una làmina de grafè costa entre 300 i 1.000 euros.